Moscou.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
- Per al Moscou flamenc veieu Moscou (Gant)
| Москва (Moskvà) |
|
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Moscou |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 1.081 km² |
| Governador | Iuri Lujkov |
| Idioma oficial | Rus |
| Lloc web | Govern |
 |
|
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà) és la capital de Rússia. Està situada vora el riu Moskvà, a l'oest del país, concertament a 55º 45' N 37º 37' E. És la capital de la província de Moscou però, arran del seu estatus de ciutat federal (com a capital de la Federació Russa), s'administra independentment de la província.
La població de la ciutat té un creixement ràpid, i el 2004 s'hi comptaven 11.200.000 habitants (anomenats moscovites), en un territori de 878,7 km2.
La ciutat es troba al districte federal anomenat Rússia Central (que, tot i això, està situat a l'oest de Rússia). Era la capital de l'antiga Unió Soviètica i del principat de Moscòvia, la Rússia preimperial. Avui és la ciutat més gran d'Europa, l'àrea metropolitana de la qual té més de 13 milions d'habitants.
És travessada pel riu Moskvà, a una altitud mitjana de 120 m. Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l'activitat de la població al llarg dels segles. El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C (gener) i de 18°C (juliol). La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat (més elevada) i la de la perifèria pot arribar, a l'hivern, a 12-10°C. Al Moskvà conflueixen el Iauzà, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskvà en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun, per l'extrem oest de la ciutat.
Alberga la famosa ciutadella del Kremlin, seu del govern rus i de les catedrals de la Dormició, l'Anunciació i de l'Arcàngel Sant Miquel. Moscou també és ben coneguda per la catedral de Sant Basili, amb les seves cúpules de coloraines en forma de bulb, situada a la plaça Roja, vora el Kremlin. Disposa de quatre aeroports. Hi destaca igualment el metro, amb les seves antigues estacions monumentals.
És la seu del govern central de Rússia, establert al Kremlin de Moscou, i és també el principal centre cultural, amb l'Acadèmia de Ciències de Rússia, les acadèmies de medicina, de pedagogia, d'agricultura, d'art i d'arquitectura, amb un gran nombre d'instituts d'investigació i de centres d'ensenyament superior i, sobretot, amb la universitat, que porta el nom del científic Mikhaïl Lomonósov. Hi ha també nombroses biblioteques, entre les quals es destaca la Biblioteca Estatal de Rússia, la més gran del món, que aplega fons antigament esparsos en altres biblioteques. Moscou és rica en museus i galeries i en teatres, el més cèlebre dels quals és el Bolxoi. El 1980 fou seu dels Jocs Olímpics.
Moscou posseeix una gran concentració industrial. La part corresponent a les construccions mecàniques sobrepassa el 50%, amb predomini de les branques més complexes i qualificades (torns, aparells de precisió, maquinària complexa, automòbils, etc). Tot i la preeminència de la indústria pesant, Moscou conserva el seu paper de gran productora en la indústria lleugera i alimentària. La indústria química produeix tints, vernissos, medicaments, etc. La indústria pesant és distribuïda a les zones sud i est, prop del ferrocarril de circumval·lació, per on arriben les principals primeres matèries i el combustible.
El patriarca de Moscou és el cap de l'Església Ortodoxa Russa.
| Evolució demogràfica de Moscou entre 1400 i 1856 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1400 | 1638 | 1710 | 1725 | 1738 | 1775 | 1785 | 1811 | 1813 | 1825 | 1840 | 1856 |
| 40 000 | 200 000 | 160 000 | 145 000 | 138 400 | 161 000 | 188 700 | 270 200 | 215 000 | 241 500 | 349 100 | 368 800 |
| Evolució demogràfica de Moscou entre 1868 i 2002 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1868 | 1871 | 1888 | 1897 | 1912 | 1920 | 1926 | 1939 | 1959 | 1979 | 1989 | 2002 |
| 416 400 | 601 969 | 753 459 | 1 038 600 | 1 617 157 | 1 027 300 | 2 101 200 | 4 609 200 | 6 133 100 | 8 142 200 | 8 972 300 | 10 383 000 |
edita Vegeu també
 |
Ciutats heroiques de la Unió Soviètica |  |
|---|---|---|
| Leningrad | Odessa | Sebastòpol | Volgograd/Stalingrad | Kíev | Fortalesa de Brest | Moscou | Kertx | Novorossisk | Minsk | Tula | Múrmansk | Smolensk | ||
|
|||||
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
