Sant Joan apòstol.html



Imatge de l'apòstol Joan, de Hans Memling (s.XV)

Segons el Nou Testament, Joan (en arameu Yohanan bar Zibhdi i en grec Ιωάννης Iohannes) conegut com l'Apòstol Sant Joan (Galilea, v6/9 dC - Efes, Capadòcia, 101/103 dC) fou el més jove dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Sovint se l'ha identificat amb Sant Joan Evangelista, tot i que la coincidència en la mateixa persona entre l'apòstol i l'evangelista no és del tot provada.

Era fill de Zebedeu i Salomé i fou l'apòstol més jove de Jesús de Natzaret, així com el germà petit del també apòstol Jaume. Jesús els anomenava boanergués (que significa fills del tro).

Segons el Nou Testament, Joan era el deixeble més estimat per Jesús i va seure a la seva dreta durant el Sant Sopar. També va acompanyar la Verge Maria durant la crucifixió del seu fill i fou, juntament amb Pere el primer deixeble a anar al sepulcre de Crist, després de l'anunci de la resurrecció.

Va predicar per Samaria amb Sant Pere, i després anà fins a l'Àsia menor. Sant Pau el menciona com «un dels pilars de l'Església».

Segons Sant Ireneu de Lió (deixeble de Sant Policarp), després del martiri de Pere i Pau, es va establir a Efes. A partir d'aquí hi haurien dues versions de la seva vida, tot i que l'Església Catòlica n'accepta la segona: ^{cal citació}

1. Màrtir. Fou empresonat i traslladat a Roma, on l'emperador romà Domicià el va fer cremar viu en oli bullent.
2. Escriptor. Després d'estar pres a Roma, fou portat a l'exili arran de la mort de Domicià (96 dC) a l'illa de Patmos (Mar Egea). Allí, segons la tradició, escrigué l'Apocalipsi i fou mestre de Sant Policarp. Uns anys més tard, se li permeté retornar a Efes, on va escriure algunes cartes i on, finalment, va morir.

La seva festa se celebra el 27 de desembre.